0 items
Subtotal: 0,00 €

De la pesta a la grip: la ciutat assetjada. La gestió municipal de les epidèmies a la Mediterrània, 1348-1918

Materia
Arte y Humanidades
Idioma: Valenciano
Colección: Estudios de Historia Local
Formato: Archivo electrónico. PDF acceso libre. Color
Tamaño: 17 x 24 Nº Páginas:258
Nº Edición: 1  /   05-05-2026
ISBN:  978-84-1396-107-1 Ref.: 6834
DOI:  https://doi.org/10.4995/9788413961071edUPV

Resumen

L'obra ofereix una visió de llarg recorregut sobre l'impacte de les epidèmies a les societats mediterrànies, especialment als territoris de l'antiga Corona d'Aragó, des del segle XV fins al XX, posant l'accent en el paper central dels municipis. Les epidèmies es presenten com a crisis globals que afecten tots els àmbits de la vida social i que revelen tant les fragilitats com les capacitats d'organització col·lectiva. El llibre defensa que, davant l'absència d'estats forts, l'administració local va esdevenir l'espai clau de resposta política, sanitària i social, amb mesures que van evolucionar però que mantingueren una continuïtat notable al llarg dels segles. A través d'estudis de cas locals, es mostra com medicina, religió, economia i poder municipal interactuaren en la gestió del contagi. El volum recorre les grans pestes medievals, la pesta de 1647-48 i les epidèmies contemporànies com el còlera o la grip de 1918, integrant fonts molt diverses. Finalment, reivindica la utilitat de la mirada local i el diàleg amb la historiografia internacional per entendre millor el passat i reflexionar sobre els reptes sanitaris presents i futurs.

Ferragud Domingo, Carmel

Doctor en Història (Universitat de València). Les seues línies de recerca s'han centrat en la història de la medicina i de la ciencia durant l'edat mitjana en el marc de la Corona d'Aragó. Ha participat en diversos projectes de recerca finançats pel Ministeri en el grup Sciència.cat. Entre les seues publicacions destaquen les monografies Medicina i promoció social a la Baixa Edat Mitjana (Corona d'Aragó, 1350-1410) (Madrid, CSIC, 2005); Una ciutat medieval en cerca de la salut (Xàtiva, 1250-1510) (Catarroja-Xàtiva, Afers-Ajuntament de Xàtiva, 2019); i L'hospital, la dona i el capellà. Sant Andreu de Mallorca (1230 1445) (Catarroja-Palma, Afers-Lleonard Muntaner, 2022). És coordinador, amb Lluís Cifuentes, de la base de dades Corpus Medicorum Catalanorum (MedCat). Actualment és profesor titular i director del Departament d'Història de la Ciència i Documentació de la Universitat de València. És membre de l'Institut Interuniversitari López Piñero (IILP) i de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM).

Zarzoso Orellana, Alfons

Doctor en Història (Universitat Pompeu Fabra). Durant més de vint anys ha dirigit el Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, a Barcelona, on ha comissariat nombroses exposicions i ha desenvolupat una intensa activitat en el rescat del patrimonio mèdic. En aquest període, ha estat profesor d'història de la ciència en el grau en Medicina (Universidad Complutense de Madrid) i d'estudis de màster d'Història de la Ciència (Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de València) i Antropologia de la Medicina (Universitat Rovira i Virgili), i ha participat en projectes de recerca sobre història de la medicina, dels quals ha publicat resultats en forma de llibres i articles. La seua recerca se centra en dues línies: la cultura material de la medicina i la construcció del món laboral de la salut, i les cultures científiques als museus de ciència a l'Espanya contemporània. Actualment, és científic titular de la Institució de Recerca en Humanitats Milà i Fontanals del Consejo Superior de Investigaciones Científicas a Barcelona.